Ja són aquí els nous “Standards of Care in Diabetes 2026” de l’ADA

Autoria: Belén Benito 
L’American Diabetes Association (ADA) ha publicat l’actualització 2026 dels Standards of Care in Diabetes, el document de referència mundial per al maneig de la diabetis. Aquesta nova edició no suposa un gir radical respecte el 2025, però consolida un canvi de paradigma molt clar: menys focus exclusiu en l’HbA1c i més orientació a protegir òrgans diana (cor, ronyó, fetge, retina), reduir el pes i incorporar la tecnologia com a part central del tractament tant en diabetis tipus 1 com tipus 2.

Els Standards 2026 reforcen també la importància de la prevenció (inclosa la diabetis tipus 1 presimptomàtica i la hiperglucèmia induïda per fàrmacs oncològics i glucocorticoides), el paper dels agonistes GLP-1 i de les molècules duals GIP/GLP-1 en obesitat, insuficiència cardíaca i malaltia hepàtica metabòlica, i situen la monitorització contínua de glucosa (MCG/CGM) i els sistemes d’administració automatitzada d’insulina (AID) molt a prop de l’estàndard de cura en moltes persones amb diabetis.

A continuació, un resum esquemàtic de les principals novetats .

Novetats principals dels ADA Standards 2026 (DM1 i DM2)

1. Prevenció i diagnòstic

• Prevenció de diabetis i prediabetis

  • S’insisteix en la pèrdua de pes ≥5–7 % com a objectiu mínim clínicament rellevant.

  • Es dona més pes als patrons dieta mediterrània i dieta baixa en hidrats de carboni com a models amb millor evidència per prevenir la DM2.

  • Es reconeix formalment el paper dels programes digitals de prevenció (apps, plataformes online, telemedicina) com a alternativa vàlida als programes presencials.

• Diabetis tipus 1 presimptomàtica

  • En persones amb autoanticossos positius i alt risc de T1D, es recomana considerar l’ús de MCG/CGM per monitoritzar la progressió, com a complement als estudis i estratègies de prevenció.

• Hiperglucèmia induïda per fàrmacs

  • S’estructuren recomanacions específiques per a hiperglucèmia i nova diabetis associada a:

    • Glucocorticoides a dosis altes o prolongades.

    • Tractaments oncològics com inhibidors PI3K, inhibidors mTOR i immunoteràpia (ICI).

  • Es contempla l’ús de metformina en prevenció en persones amb alt risc que reben aquests fàrmacs i es recomana un cribatge glucèmic sistemàtic durant les primeres setmanes de tractament.

2. Obesitat, pes i complicacions metabòliques

• Obesitat com a eix del tractament

  • Es reforça que la pèrdua de pes (≥5–7 %) no és un “extra” sinó un objectiu terapèutic nuclear tant en DM1 com en DM2.

  • Es recomana mesurar IMC de forma rutinària i, quan sigui possible, altres indicadors d’adipositat (cintura, tècniques de composició corporal).

• Fàrmacs per a l’obesitat (GLP-1 i duals GIP/GLP-1)

  • Es dona més protagonisme a les teràpies basades en agonistes GLP-1 i dual GIP/GLP-1 per a la pèrdua de pes, el control glucèmic i la protecció cardiovascular i renal.

  • S’indica la necessitat d’individualitzar titració i molècula i de canviar de fàrmac si la resposta en pes i glucèmia és insuficient.

• Obesitat en DM1

  • S’obre explícitament la porta a utilitzar fàrmacs antiobesitat (GLP-1/duals) i cirurgia metabòlica en persones amb diabetis tipus 1 i obesitat, sempre en programes especialitzats i amb seguiment estret.

3. Tractament farmacològic: de “baixar HbA1c” a protegir òrgans

• Focalització per òrgan diana

  • S’enforteix la idea que l’elecció del tractament ha de prioritzar la protecció de:

    • Cor: malaltia cardiovascular i insuficiència cardíaca, inclosa la IC amb fracció d’ejecció preservada (HFpEF).

    • Ronyó: malaltia renal crònica, també en fases avançades.

    • Fetge: malaltia hepàtica metabòlica (MASLD/MASH) en persones amb diabetis.

    • Retina i sistema nerviós: risc de complicacions microvasculars i possibles efectes oculars associats als GLP-1.

• HFpEF i diabetis

  • Les teràpies basades en GLP-1 i dual GIP/GLP-1 amb beneficis demostrats en HFpEF es posicionen com a opcions preferents en persones amb diabetis i ICpEF.

• Malaltia renal crònica

  • Es clarifica que els GLP-1 es poden iniciar i mantenir en ERC avançada, dins dels límits de fitxa tècnica, com a complement als inhibidors SGLT2.

• MASLD/MASH (fetge gras metabòlic)

  • Es recomana prioritzar GLP-1 amb evidència específica en MASH en persones amb diabetis i malaltia hepàtica metabòlica.

  • Es planteja l’ús de molècules duals GIP/GLP-1 i pioglitazona en contextos seleccionats, segons grau de fibrosi, pes i perfil de risc.

4. Tecnologia: CGM i AID passen a “quasi estàndard”

• Reclassificació dels sistemes de MCG/CGM

  • Es dona més pes als sistemes en temps real (rtCGM) i apareixen de forma clara els CGM OTC (de venda lliure) i els CGM professionals com a categories principals.

  • Els sistemes intermitents més antics queden pràcticament com a tecnologia de generació anterior.

• Ús ampliat de CGM

  • Es recomana oferir MCG/CGM a la majoria de persones amb diabetis que utilitzen insulina, tant tipus 1 com tipus 2, i també en situacions amb risc d’hipoglucèmia o on el CGM pugui facilitar la presa de decisions.

  • Es reforça el paper del CGM en persones grans, per millorar control i seguretat.

• Sistemes d’administració automatitzada d’insulina (AID)

  • Es recomana oferir AID a adults amb diabetis tipus 1 i també a persones amb tipus 2 en tractament amb insulina, quan sigui factible.

  • A la pràctica, els AID deixen de ser una solució “de nínxol” i s’acosten a un nou estàndard de cura en molts perfils.

5. Poblacions específiques

• Persones grans amb diabetis (DM1 i DM2)

  • Es recomana considerar MCG/CGM de forma preferent en persones grans que utilitzen insulina, per reduir hipoglucèmies i simplificar el maneig.

  • Es reforça el concepte de desintensificar tractament i relaxar objectius en context de fragilitat, multimorbiditat o esperança de vida limitada, prioritzant funcionalitat i qualitat de vida.

• Infància, adolescència i joves

  • Reorganització de la secció pediàtrica, separant clarament DM1 i DM2 però amb recomanacions compartides sobre: dieta, activitat física, obesitat i factors psicosocials.

  • Més èmfasi en educació nutricional contínua i en programes de transició a l’atenció d’adults ben estructurats.

• Embaràs i període preconcepcional

  • S’estableixen millor els objectius glucèmics preconcepcionals i s’insisteix en la necessitat de planificar i suspendre GLP-1/duals abans de la gestació.

  • S’afinen recomanacions sobre pressió arterial i lípids (hipertrigliceridèmia severa) durant l’embaràs.

• Àmbit hospitalari i període perioperatori

  • S’introdueixen objectius d’HbA1c, GMI i temps en rang per a cirurgies electives, i es recomana un rang de glucosa perioperatori d’aprox. 100–180 mg/dL.

  • Es reforça la necessitat d’avaluar la capacitat del centre receptor (residències, sociosanitaris) per gestionar tecnologies com bombes i CGM abans de donar l’alta.

6. Complicacions microvasculars i efectes oculars dels GLP-1

• Es desenvolupa més el debat sobre la possible relació entre agonistes GLP-1 i determinades patologies oculars (afectació del nervi òptic, glaucoma, DMAE neovascular, etc.), però el missatge és de prudència i monitorització, no de retir sistemàtic.

• Es manté i reforça el cribatge estructurat de retinopatia, neuropatia i peu diabètic, amb recomanació d’evitar opioides en el maneig del dolor neuropàtic crònic.